La llum d’un nou demà ja s’alça darrere nostre
És la crida dels àngels que ens reclamen el pecat
És la fi del silenci que desitja ser escoltat
Ja només demano que no em cegui del teu rostre
La nit dels nostres somnis s’escola entre el passat
Però junts som forts i no temem a dies llunyans
Volem encara alçar-nos del terra hostil
Sentint els nostres flamants i ardents cossos
Ballant al so d’un amor apassionat
Sentint que tot neix i floreix al voltant
Alimentat per l’amor que creix en l’ànima
Volant així cap al més diví dels cels
Però també cap al més proper dels inferns
Atrets per la luxúria que més ens excita
Fins a ofegar-nos en els propis crits
Que encara s’escolten en les habitacions de l’oblit
Fins a levitar per el cosmos del clímax
Podrem ser condemnats a vagar per l’eternitat
Però el nostre amor quedarà vigent en el temps
Poden arrelar-nos sota la terra humida
Però els nostres cossos junts moriran
Les nostres ànimes ja lliures seran
I lentament s’escamparan en la llunyania
Retrobant-se amb les veus del passat
Que les adormiran fins a descansar eternament
Nuwanda Mac Brádaigh Ó Faoláin.
