Amor Etern

La llum d’un nou demà ja s’alça darrere nostre

És la crida dels àngels que ens reclamen el pecat

És la fi del silenci que desitja ser escoltat

Ja només demano que no em cegui del teu rostre

La nit dels nostres somnis s’escola entre el passat

Però junts som forts i no temem a dies llunyans

Volem encara alçar-nos del terra hostil

Sentint els nostres flamants i ardents cossos

Ballant al so d’un amor apassionat

Sentint que tot neix i floreix al voltant

Alimentat per l’amor que creix en l’ànima 

Volant així cap al més diví dels cels

Però també cap al més proper dels inferns

Atrets per la luxúria que més ens excita

Fins a ofegar-nos en els propis crits

Que encara s’escolten en les habitacions de l’oblit

Fins a levitar per el cosmos del clímax

Podrem ser condemnats a vagar per l’eternitat

Però el nostre amor quedarà vigent en el temps

Poden arrelar-nos sota la terra humida 

Però els nostres cossos junts moriran

Les nostres ànimes ja lliures seran

I lentament s’escamparan en la llunyania

Retrobant-se amb les veus del passat

Que les adormiran fins a descansar eternament

Nuwanda Mac Brádaigh Ó Faoláin.